El Cafè d'en Litus

A vegades, n’hi ha prou amb un gest de la mà per fer-se una dàrsena d’aigües manses on poder-hi restar. A cobert de les injúries del temps i l’embat de les ones. Llavors, fa bo caminar-hi per la vora, sota un cel d’ambre i porpra dibuixat al capvespre d’un record no massa distant. Sense esperar res que no sigui el xipolleig tranquil d’algú que juga amb l’aigua, o el crit esquinçat d’una gavina que s’allunya estol enllà...