El Cafè d'en Litus

Avui hem atracat el banc. Sí. Ben encaputxats hi hem entrat mentre cridàvem que mans enlaire, i que allò era un atracament. Mentrestant, un meu company ha fet ajeure tothom a terra i un altre se n’ha anat cap a la finestreta i li ha dit a l’empleada vinga, noia, ves posant tots els diners dins d’aquesta saca i després ha afegit, que per mi que això ho ha tret d’alguna pel•lícula, allò de no facis cap moviment sospitós si no vols rebre i l’empleada ha començat a agafar feixos de bitllets de la caixa i els ha anat ficant dins del sac mentre tots ens ho miràvem neguitosos. Ha estat llavors que el barbamec que jeia a terra se’ns ha acostat i ens ha deixat anar allò de i ja sap què en faran dels diners? I és clar, ens ha fet dubtar, perquè home - ha dit- que això són molts diners, que s’ha de mirar com els invertim, que cal treure’n un rendiment, que tomba que gira, que això no es pot fer a la babalà. I li hem hagut de dir la veritat, que no hi havíem pensat massa, oi? Que aquestes coses es fan a sangs calentes, o no es fan. Llavors jo li he explicat allò del Brasil, que com que no hi ha extradició, doncs...I ca! Que quina poca visió, que aviam si només volíem jeure sota d’una palmera. No s’ofengui, no s’ofengui, que li ha fet el meu company. És que aquestes coses atabalen, oi? I ell, el barbamec, que s’ha incorporat i ha estat llavors que ens ha dit allò del pla de pensions. I nosaltres que li diem que potser sí, potser sí, perquè és veritat que el jove es veia de confiança, oi? I, mira, ens hem anat engrescant. I en borsa? – ens ha deixat anar - jo els podria fer una cartera mixta amb lletres del tresor, telefònica i noves tecnologies en funció del risc que volguessin assumir, això ja ho decidiríem més tard...Ves, que això ja són paraules majors- he advertit als meus companys- i nosaltres d’això no hi entenem i que miri, senyor empleat, que jo treballo en un bar, sap? I d’això no...i ell que pregunta que si és el bar Manolo, del davant de l’oficina. Jo li he fet que sí i m’ha dit que és clar, és clar, que la meva veu ja li sonava. I m’he tret el passamuntanyes, que jo ja ho deia, que amb una mitja n’hi havia prou, i ells que no, que no, que encara et reconeixeran, però noi, quina calor amb el passamuntayes de llana, que així no hi ha qui atraqui, ni res res. I el meu company que amb la confiança també va i se’l treu i li diu que precisament, precisament així se’ns va acórrer la idea, de veure’l cada dia quan venia aquella mitja hora a esmorzar. I dubtem, dubtem de què fer amb els diners. I jo que mira tu, que són diners trinco-trinco, oi? I que cap a Rio de Janeiro falta gent, i que vinga caipirinhes i samba tota la nit. Ves què, no és mala idea, oi? I els meus companys que em miren malament i encara haig de sentir-me dir que a veure si callo i el barbamec que ha tingut la barra de fer-los que sí amb el cap amb una mirada còmplice. I mira, és clar, que jo no vull barallar-me amb ningú i que si cal quòrum, doncs quòrum, oi? I els hem invertits a borsa, els diners. Res, vist i no vist, mirem els tant per cent, les tendències dels darrers charts, el tancament de la borsa de Tokio...com un joc de mans a l’ordinador. I el barbamec que es gira i diu que ves per on, que tenim un rendiment negatiu i que ens queden cinc euros amb tres cèntims...i nosaltres, astorats, que li diem que com pot ser, si n’hi havia un munt, de diners? I ell que és clar, és clar, però que miréssim, que no hi comptava pas amb aquella caiguda de valors, i que penséssim que ara la conjuntura era molt variable: que hi havia la guerra del Sud i la guerra del Nord, la crisi de Pispa’s & Co, que es veu que alterava els llibres de comptabilitat...i que tot això desgasta la confiança de l’inversor i que els mercats són molt fluctuants, però que per les operacions que havíem fet ens corresponien tres-cents punts i que els podíem bescanviar per una bicicleta, uns coberts i una torradora. I sortim del banc, encara perplexos, i jo que els dic que hauria agafat els diners i me n’hauria anat cap al Brasil i que vinga samba i vinga caipirinhes i ells que em diuen calla, calla, que què sabràs tu d’inversions, ximplet...