El Cafè d'en Litus

No sé pas què em degué passar aquella tarda, que em vaig despertar amb la fam d’una fera i la panxa com un enorme gripau que em raucava de gana. I aquella sentor de banya cremada, una densa olor de sofre que tot ho empudegava, com si algú hagués pres aquella clariana per una bóta o un bocoi i hi hagués cremat un lluquet. Així que em vaig aixecar, em vaig mirar el meu company amb displicència, com si m’haguessin encomanat –vés a saber amb quin estrany encanteri – una malvolença cap a ell. Dormia un son profund, pesat com una mola, aferrat al seu sarró curull que vessava de viandes i aquell pa tan ben pastat de sola colrada i molla tendra que ens couen al mas. No me’n vaig poder estar i, d’una revolada, l’hi vaig furtar. Golut, amb una carpanta que feia feredat, ho vaig endrapar tot. Per fer-ho passar avall, vaig haver de menester ben bé mitja bóta de vi que el bon jan, refiat, havia penjat d’un ramal. Una vegada feta passar l’ànsia, sadoll i complagut, em disposava a fer un son quan, d’improvís, una tempesta es desfermà dins el meu buc: el tec, pel que semblava, feia de mal pair. Vaig haver de decampar cames ajudeu-me tot buscant un indret una mica a recer per poder satisfer allò que amb tanta urgència, el ventre em requeria. Però no vaig ser-hi pas a temps. Allí, just creuat el pont, entre bugaderes, pescadors i un estol de pastors que la feien petar al caliu d’una foguera, rera d’una atzavara, vaig fer de cos. La tempesta, amb més trons que no pas llamps, agreujada per la llum d’un estel que lliscava firmament enllà, em va fer posar del tot en evidència. Quan me’n vaig adonar, les bugaderes, el pescador, els pastorets i fins una parella amb un infantó que junt amb la seva noble parentela feien nit en una establia, em miraven de fit a fit. Amb la samarra, la barretina, tot jo a la gatzoneta, els pantalons al garró i el paner a la fresca, una vegada passats l’ensurt i la vergonya de veure’m d’aquella faiçó, no crec pas que el succés transcendís més enllà del moment. Per què ves qui s’hi fixa en aquestes coses, oi...?