diumenge, de desembre 10, 2006
Deler

El record d’un futur no massa llunyà
m’encalça arran de les parpelles
i gairebé puc tocar-me
amb la punta del dits.
Pots sentir els tabals
com redoblen en la llunyania?
Em capbusso en les hores
a la recerca d’un foc nou.
Plena d’òpals i porpres,
amb escates, ja sense ascla
clavada,
sense dol ni rancúnia
et vull.