El Cafè d'en Litus

Com un aiguaneix a les puntes dels dits,
la pell dels planetes esdevé amb tu
un epiteli tendríssim
(perquè prou que saps
com dol la lucidesa).
Tens –mestre-
una estranya tendresa
amarada de tu
(i viceversa)
al fons dels ulls.
Ensinistrador de gintònics
en un cabaret galàctic,
ens trobarem al setè cel,
qualsevol nit,
quan surti
el sol.
(SI
SA)