El Cafè d'en Litus

Que un gos mossegui un home no és notícia. Sí que ho és, en canvi, que un home mossegui un gos. Això és el que expliquen a les facultats de periodisme. Seguint el mateix raonament (només l’excepció és notícia), una persona sense guants no té res de destacable. Potser per això, avui, m’ha sobtat veure un guant sense persona. Un guant d’home, de cuir, ben cosit i segurament amb un folre que li donava consistència. Feia talment l’efecte que volgués agafar alguna cosa, com si el guant sense persona accelerés una motocicleta invisible o donés la mà a una noia inexistent. I és que potser els guants no es moren de sobte i fan com les cues de sargantana, que tenen certa inèrcia en el moviment. De fet, estic convençut que això no només passa amb els guants, sinó que els pantalons, les camises, les samarretes i la resta de roba pateixen les mateixes inèrcies. Algunes, fins i tot, diria que no fan altra cosa que dur el seu propietari. Un efecte físic de quan era el propietari qui les duia a elles.