El Cafè d'en Litus

Com els edificis de Gaudí, vestits amb trencadís -petites peces de ceràmica que s’hi emmotllen com una pell- la felicitat deu ser feta de petites felicitats. De petites peces quotidianes que la vesteixen. Que la basteixen. Una felicitat feta de regust de cafè i diari els matins de diumenge, de pluja que cau de manera inesperada i ens amara tot enduent-se els mals humors pels embornals o que repica com uns dits suaus al nostre teulat mentre som a cobert embolicats amb una manta. Una felicitat de petó per sorpresa a la galta, de rialla d’infant, de “juguem una estona!”, “que divertit!” i “va, que demà hi podem tornar” amb gust de “és dissabte i m’hi tombo una estona més...”, mentre deixem que la mandra i la llum del matí ens tapin com una vànova o un llençol fi. Una felicitat feta de pedra antiga, com els ponts i les muralles portalades, plenes de líquens verds i capvespres morats. Una felicitat tranquil.la, de rius d’aigües calmes que transcorren per la vila que se’ns assembla, feta de tu i de mi, nosaltres. Una felicitat de petites peces quotidianes que ens vesteixen cada dia. Una felicitat de petites peces brillants que ens basteixen a poc a poc.