dijous, de maig 24, 2007

 

Percepcions


Fet i fet, les coses només són a través de la nostra mirada. També la mirada dels altres les defineix, és clar. Ara bé, la distància entre aquesta i la primera no sempre coincideix, fins i tot pot haver-hi un abisme. De la percepció de la realitat a través dels ulls dels altres la literatura en va plena, narracions on s’evidencia que la realitat no és més que un consens del qual, si algú és prou hàbil, pot aprofitar-se’n. Perquè com més gent és a definir-la, per contra del que podria semblar, lluny d’augmentar-ne la precisió, els contorns de la realitat es tornen indefinits, borrosos. Fins i tot, de tant tergiversada, pot arribar a desaparèixer: les masses són cegues, ja ho diuen. Pel que fa a la realitat íntima, la que ens arriba a través de la nostra mirada, també és variable. La talaia que som canvia amb el temps i fa mudar, de vegades gairebé com un penell, la percepció que tenim sobre la gent i les coses. En un gir sobtat, la desafecció pròpia per algunes situacions o persones fa que gairebé esdevinguin etèries, irreals. Llavors, malgrat la mirada dels altres ens digui –coses de la inèrcia- que determinat subjecte és real, a nosaltres ens fa l’efecte que n’hi hauria prou amb un vent lleuger per fer-lo miques, quedant només un grapat de sorra en un racó o un eco llunyà en la memòria.


|

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 2.5 Spain License.

Web Pages referring to this page
Link to this page and get a link back!