El Cafè d'en Litus

El lladre, cara-xuclat, de cabell engominat i patilles esmolades, observa la seva futura víctima. Rambla avall, una turista més: botida dins una samarreta rosa, l’esquena una mica carregada, molsuda, duu xancletes de plàstic i els pantalons curts. Fa cara de tenir uns seixanta anys i el caminar feixuc, maldestre. Del braç, hi penja l’objecte de desig del pispa: una bossa de pell d’imitació amb la cremallera oberta. Però ell mai no ha estat hàbil amb les mans, el seu fort són les estrebades als turistes que, incauts, baden pel barri. No s’hi rumia, agafa empenta i estira les nanses de la bossa que llisca gairebé sense esforç del braç de la dona. Confusió, enrenou, insults. Mentrestant, ell ja és lluny. En un carreró, encara panteixant, obre la bossa: un paquet de mocadors de paper, un pintallavis d’un vermell llampant, un mirallet...al fons, el cobejat moneder. A dins hi troba només dos bitllets de cinc euros i un de deu. Amb un gest de disgust, l’escurabosses llença la cartera al terra del carreró i marxa. La patacada fa caure del darrer departament del moneder un parell de fotografies: una, la d’una dona una mica rebotida d’uns seixanta anys, l’altra, la d’un ganàpia cara-xuclat, cabell engominat i patilles esmolades. Ja a la Rambla busca una nova víctima. No vol ni pensar què li diria la mamà si es presentés a casa amb només vint euros de botí...