
“El piano no està fet per tocar jazz, ni blues- diu el músic- va ser dissenyat per tocar música clàssica, amb les seves notes i els seus intervals, una mica a la manera de Bach i el seu Clavicèmbal ben temperat”. Tot i així,
els músics amb una formació menys clàssica, però amb les mateixes ganes d’expressar-se, de seguida van
saber com trobar les notes que els faltaven: n’hi havia prou amb colpejar les tecles blanques i negres a la vegada, tot fent un lleuger moviment al biaix, per trobar aquesta nota una mica trista, una mica boja que alguns anomenen “blue note”. Encara que no sempre fa falta un piano per poder sentir-la. La nota que dóna sentit a tot, la nota entre les notes…
Nou blog al Cafè!!
Quaderns de música
# posted by C. @ 7:12 p. m.