El Cafè d'en Litus

Passen els anys i anem fent pell al damunt del nen que un dia vam ser. Un nen que torna amb la motxilla plena de bons propòsits amb l’inici del curs escolar. I és que, si bé l’adult es regeix per l’any comptable, el que neix amb les dotze campanades, l’infant que duem a dins ho fa quan s’acaba l’estiu. Prou que ho saben les editorials, que cada any llencen al carrer, per aquestes dates, un ventall ben ampli de col.leccions per tal d’abastar tots aquells que han fet la prometença d’iniciar un nou curs vital en retornar de les vacances: ara, pel que sembla, és el temps dels bons propòsits. És el moment de reprendre els idiomes que tenim mig rovellats, sobretot després dels nostres infructuosos intents d’aconseguir que aquella rossa d’ultramar ens fes cas o que els nadius d’aquell poblet ens indiquessin correctament on queia la propera benzinera. És l’hora de fer cultura, de comprar llibres, pel.lícules, aprendre a pintar a l’oli...d’omplir l’esperit i rebaixar la panxa. Abunden les ofertes dels gimnasos, la propaganda d’aparells miraculosos que ens convertiran en models esculturals només en tres setmanes i gairebé sense esforç. Ara és el moment de començar tot allò que la resta de l’any deixem per a més endavant. Jo mateix he fet la meva llista particular de bons propòsits i demà m’hi poso. Segur.