
Agafar la realitat i fer-ne un motlle de paraules que s’hi ajustin: que el verb no hi vagi balder, que l’adjectiu no tibi massa. També es pot assajar el procés invers: fer que la realitat pengi dels mots, bastir-la amb paraules. Ben mirat, sobre el paper sovint no podríem dir quina és quina i hi ha quimeres inventades que esdevenen ben certes, mentre que la realitat ens sembla, a vegades, força magra. Podríem perdre’ns per sempre en un mar d’històries de paper i tinta, anar-nos-en a cercar l’aventura com aquell cavaller de la Manxa que enfollí de tant llegir novel.les.
Postejo ergo sum? Entre poc i massa: viure la vida per explicar-la. I, si m’empenys, la segona part ni ens cal.
# posted by C. @ 7:02 p. m.