El Cafè d'en Litus

De cop i volta, el diari tradicional, el diari-de-tota-la-vida en paper, s’ha convertit en una andròmina, un plec de fulls obsolet. I és clar que són efímeres, les notícies. Grans esdeveniments i els seus corresponents titulars passen avall d’un dia per l’altre, es marceixen, es fonen entre els dits de l’actualitat. Però a això ja hi estàvem avesats. Ara, però, és el propi suport de les notícies, el paper com a mitjà de comunicació, el que s’ha tornat gairebé una peça de museu. En temps d’enllaços digitals, imatge i so en diversos formats, Youtubes i altres eines, el diari imprès està esdevenint una curiositat reservada per als diumenges. Llavors, amb tot el matí per endavant, deixem que les notícies, més enllà dels 0 i 1 digitals, es vesteixin de paper, que es taquin amb l’oli de les torrades, que agafin l’aroma del cafè. Que es tornin, en definitiva, una mica més càlides. Prou falta que els fa, la majoria de les vegades!