El Cafè d'en Litus

Em visites en el meu entreson i jo et faig que no amb el dit, amb el mateix gest que foragitem els venedors de Kleenexs als semàfors, o els rentavidres amb galledes d’aigua tèrbola a qualsevol racó de la ciutat. Tafur sense solta ni volta, especulador de naips muts. Tantes i tantes cites i arribo tard quan quedo amb mi! Exiliat, vaig i vinc de la Font del cosidor als Òbits, plens d’atzavares, els camins. Fonollars amb gust d’anís m’omplen les mans d’un temps antic tot fet de vellut mentre un gat s’ajau mandrós en un cove imaginari que lloga per hores com les habitacions dels amants furtius. Tinc un telèfon sense números per quan vulguis trucar-me i un paraigües fingit per si no hi ha més remei que estrafer la pluja i deixar que surti un sol postís. Tinc un dia bastit amb barnilles i una lluna de dalla que penja d’uns elàstics blaus. Un metrònom amb el temps ratllat i un gramòfon en espiral que repeteix, una vegada i una altra, que em visites en el meu entreson i jo et faig que no amb el dit.