El Cafè d'en Litus

La paraula “article” té múltiples accepcions: des de "disposició que en conjunt amb unes altres forma un estatut, un reglament, etc." passant per "gènere del periodisme d'opinió que consisteix en un comentari d'una certa extensió". S'hi inclou, també, la de l'article personal, aquell que "pot precedir els noms propis de persona". Pot precedir? Si parem l'orella, veurem que a Girona usen "en", que a les Balears salen (sa nina, es bòtil...), i que de Ponent al delta de l'Ebre usen "lo". Sigui com sigui, al davant del nom hi ha un article. Potser sí que podem escriure els noms despullats, sense res davant, però llavors cal acceptar que el geni del català -entenent com a “geni” la definició que es dóna a l'estructura particular d'un idioma- es va perdent. Que es deixata fins a esdevenir un aiguabarreig d’estructures pròpies i de la llengua que té més propera. En el nostre cas, el castellà. Hi ha una darrera accepció: l'entrada que fa referència a l'expressió "fer l'article". Segons els diccionaris, "fer l'article" vol dir "fer propaganda; fer valer la mercaderia". Suposo que si els nostres traductors i escriptors –vistes algunes de les obres editades darrerament en català- volen que comprem el seu llibre i que els en fem, una mica, l'article, el mínim que poden fer és escriure’ns-el. Molt agraït.