El Cafè d'en Litus

Reservar-se la tarda de diumenge (1). El dia abans, aprovisionar-se de queviures: una bossa de patates, una de cacauets i un lot de llaunes de cervesa faran el fet (2). A l’hora establerta, asseure’s a la butaca de davant del televisor (3). Prendre el comandament a distància i pitjar el canal corresponent a la cadena que emeti el partit (5). Obrir la llauna de cervesa (6). Fer un glop. O dos (7). Cridar: “vinga, brètol, corre!!” o “va, passa-li, encantat!!”, tot assenyalant amb el dit (8). Si el jugador finalment xuta la pilota, la casuística és variada: si surt a fora per la banda, cridar: “apa aquí!!” i fer un glop. Si surt fregant la porteria, endur-se les mans al cap i fer “Uuuuui!!”. La variable “pilota entra fins al fons de la xarxa” és binària i només admet dos resultats: gol en camp contrari o en el propi. En el primer cas, aixecar-se de la butaca i cridar, repetidament, “goooool!!, goooool!! (9). En el segon cas, proferir un exabrupte (veure que els relacionats amb la divinitat i una mica escatològics són els més adequats). Sense anar massa més enllà del primer grau de parentiu, recordar-se de l’arbre genealògic de l’àrbitre que, tot i essent fora de joc, ha permès la jugada (10). Repetir els punts de l’ú al deu durant els noranta minuts de joc. Passats aquests, l’àrbitre xiularà l’acabament del partit. La variable “final de partit” també és binària: si la suma dels gols de l’equip visitant és superior als que ha fet l’equip local, aquest darrer ha perdut -segons el reglament- el partit. En aquest cas, anar al punt núm.10. Si, per contra, el nostre equip és qui ha guanyat, cridar: “visca el XXXX –nom de l’equip local” (11). Després d’aquest darrer punt (condició indispensable), hi ha la possibilitat de fer focs d’artifici (a dins i fora de casa) per celebrar l’esdeveniment. Ara sí, amb aquestes instruccions seguides fil per randa, crec que em serà impossible no sentir, d’una vegada per totes, la passió pel futbol.