El Cafè d'en Litus

A les vores de les rambles i torrenteres, pels riberals dels rius, hi creix una calma perenne, verda i esvelta, de fulles amples i flors agrupades en una panícula, com un pom. Una mena de plomall que quan és abundant –diuen- és el signe inequívoc que s’acosta un hivern esmolat i fred. El vent bressola les canyes a la vora del riu que, al capvespre, esdevé una vànova d’aigua i espurnes de llum. El sol de tardor encara escalfa i ens omple les mans d’una llum tènue, càlida i el reflex dels arbres es confon en un aiguabarreig verd i blau que oneja plàcidament. Les ombres s’allarguen i el dia, com l’aigua, sembla que davalli cap al mar.