El Cafè d'en Litus

Les estrelles xerraires són fetes a tallets
i despreses del cel una a una disperses
besen les parets fosques i s'estenen a terra
sempre ran de les portes
per guarir-se del fred.

El meu carrer és estret
sense cap arc voltaic
bola de neu encesa
i les velles rondinen tots els canvis de temps.
El mateix l'adroguer:
-Quanta fècula es perd!

Darrera dels meus vidres sento els Reis que s'acosten.
Ara el cel s'enrogia de venjança i d'amor:
pensava en les sabates que embrutaran l'alfombra.

Joan Salvat-Papasseit. L'irradiador del port i les gavines.

Per què xerren les estrelles?
La fècula són les volves de neu, oi?
Per què el cel s'enrogeix de venjança i d'amor?

Preguntes, preguntes...