El Cafè d'en Litus

No sé qui eres, però em recordo a mi amb els ulls
brillants i aquell ai al cor quasi permanent. I m'és ben
igual qui fossis perquè el record de mi mateixa
projectant tanta vida m'encisa molt més que tota la
resta: si m'estimaves o si m'esquivaves. El denominador
comú duia el meu nom. I era un nom viu que somiava,
que cantava els matins estrets i les nits amples.

I has canviat i he canviat i ja no sé qui sóc, ni qui eres.
Però jugàvem a il.lusionar-nos amb paraules: érem
prestidigitadors de somriures.

Inventari d'afectes perduts. II Premi de Poesia Joan Perucho "Vila d'Ascó". Sara Bailac