El Cafè d'en Litus

TAE 5%, IVA no incluido, oferta no acumulable a otras promociones, válida hasta fin de existencias, sólo para la península, sorteo ante notario, cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia, la dirección no se hace responsable de las opiniones de sus colaboradores, puede contener trazas de sulfitos, existe carta de reclamación a disposición del público, no se admiten reclamaciones pasadas las 24 h., por motivos de higiene no se aceptan cambios de ropa interior, reservado el derecho de admisión, no se sirven bebidas alcoholicas a menores, no se da cambio para la máquina, apaguen sus móviles, beba con moderación es su responsabilidad, pague dos llévese tres, no se permite la venta ambulante, siga jugando hay miles de premios, hoy no se fía mañana sí, tenemos butifarra de Vic, nueva fórmula!, el Gordo aquí, perros no, consumir preferentemente antes de la fecha indicada en la tapa, conservar en frío, espere su turno, sin azúcar añadido, no se da cambio para los billetes de 500 euros, si cree que está embarazada o pudiera estarlo consulte a su médico, no se han observado contraindicaciones, lavado en frío, próximamente en los mejores cines, figuras no incluidas, más de 30 euros, fumar mata, disculpen las molestias.

El fenomen ja ve de lluny: segurament va ser la bella Scherezade la que l’inicià en el seu intent per no morir a mans d’un sultà que, enganyat per la seva esposa, ordenà al seu visir que li aconseguís una muller cada dia per matar-la l’endemà. Mil i una nits explicant contes que s’interrompien amb l’alba junt amb la promesa de seguir la nit següent i evitar així una mort imminent. Mil i una nits, un valor transfinit, un concepte que va més enllà de la infinitat representada conceptualment en el món àrab amb el número mil. I d’Aràbia a Occident, del segle IX al XXI: el començament va ser força innocent, amb els dàlmates de Walt Disney que no eren mil, sinó cent però que reprenien la idea. Ben aviat, el concepte va transmutar segons els valors de la nostra societat actual: abundància, consum, simplificació...el valor cap-i-cua va esdevenir una icona del màrqueting en tots els àmbits. A les lleixes de les llibreries hi podem trobar títols com “1001 receptes de cuina per al Thermomix”, “1001 refranys populars”, “1001 maneres de motivar”, “1001 preguntes per fer entrevistes de personal”, “1001 llibres que cal llegir”, “1001 discs que cal escoltar”, “1001 pel.lícules que cal veure”, “els 1001 secrets sexuals que tota dona hauria de conèixer” (també en versió masculina) o el llibre d’una tal Suzanne Schlosberg que ens explica les seves “1001 nits sense sexe”. 1001 secrets per dominar els videojocs, utilitzar Internet i diversos serveis gairebé de franc, les arts marcials al carrer, la cultura gay, la jardineria o la salut. Mil i una receptes degudament resumides, simplificades a l’extrem, caricaturitzades per a tot i a punt per al consum de tothom. Potser és una altra simplificació més però penso que ja va essent hora d’abandonar els grans números i els manuals que ens diuen el que hem de fer en cada moment i àmbit, mil i una maneres de ser un autòmat, al capdavall. Potser ja en tenim prou amb un parell de conceptes. “Tu i jo” o “Bones festes”, per exemple.

Haig de tornar a greixar la màquina. Fa massa setmanes que tanco les paraules dins petites caixes de metacrilat com si fossin coleòpters, apuntant les idees només amb una agulla de cap. Tants dies sense dir-me i quasi bé oblido el meu nom! L’hauria d’haver esgrafiat a les pedres o envasar-lo al buit sense data de caducitat. No durarà pas massa aquest jet-lag de mi mateix i ja fa dies que m’encalço. Mentrestant, ressegueixo amb el capciró dels dits l’esquena nua de les hores mentre ella dorm. Un batec, un metrònom suau, un cel amb pigues. Dic el meu nom a la volta de la nit i un eco llunyà em respon amb veu de dona. Darrera dels meus vidres sento els Reis que s'acosten.