dimecres, de novembre 30, 2005

 

El carrer del molí (II)


He dit “la nostra pensió” perquè és la que anem sempre, però podria ser qualsevol altra. Totes les pensions barates s’assemblen: totes tenen la mateixa la llum esgrogueïda, somorta. A l’entrada, la mateixa fortor de desinfectant, la mateixa cadira en un racó, el mateix rètol fet a mà: (“Hay habitaciones”), el mateix individu mal afaitat i desvagat rere el taulell...

Quan hi entro, saludo només amb la mirada. El recepcionista no em diu res, ja em coneix. Enfilo escales amunt. Al primer replà sento una parella. Ella gemega, crida. Massa fort per ser fingit o de pagament, no puc evitar somriure. A punt de girar cap el segon replà, un noi, barbamec, m’interpel.la: “Quién hora?...”, em sembla entendre en un castellà amb fort accent foraster que el fa gairebé inintel.ligible. “Las siete...”- li dic. “No, no...que quién yora...”- em diu, confós. Quién llora? Ningú, noi, aquí no plora ningú. O potser tothom, ves a saber. (continuarà)


dimarts, de novembre 29, 2005

 

Publicitat



Marro-publicitat, S.L




dilluns, de novembre 28, 2005

 

El carrer del molí (I)


Hem quedat a les set. Com sempre. A la mateixa pensió de sempre. Com des de fa dos anys. L’Anna ja fa un quart d’hora que m’espera a dalt. Sempre ho hem fet així, per dissimular, pel què diran. La gent, ja se sap, sovint xerra més del compte. L’Anna és casada amb en Ramon, també viatjant, com jo. En Ramon es fa uns bons tips de pencar per tirar dona i fills endavant. Treballa massa, però no el culpo: són temps difícils i tothom va estret d’hermilla.

El carrer és ple de rètols que anuncien pensions com la nostra. D’altres diuen, només, “Gomas y lavajes”. Mai no m’ha agradat massa aquesta pensió: el lloc és gairebé lúgubre, com la majoria dels llocs al "barri xino" de Barcelona. De vegades, el plaer sense amor ens converteix en animals tristos, i deu ser aquesta mateixa tristesa la que, junt amb les clavellines i els geranis, penja pels balcons d’aquestes pensions...(continuarà)


diumenge, de novembre 27, 2005

 

Trasbalsat





Estic trasbalsat. L'espurna del narcicisme i l'avorriment de divendres de vesprada m'ha fet cercar-me per internet. I em trobe que algú penja un poema meu en aquest full. La pregunta és: com ha estat el fet? Per què? En tot cas, gràcies.

Elies Barberà


Tot repassant els poemes de la rebotiga, veig que el propi autor d'un d'ells, em dóna les gràcies. Gràcies a tu, Elies!


dissabte, de novembre 26, 2005

 

Pols




Ningú no va fer cas
a na Margarida mentre repetia,
una vegada una altra,
que els calia fer més cas als sòcols.
Allí hi és tot! – els deia-
Ganímedes, Phobos i Deimos
pengen del fil prim
de fum d’un cigar havà!

Però ningú no li va fer cas, no.

Una setmana més tard,
enterràvem na Margarida.
I no hi faltaren, llavors,
les garlandes, els rams de flors
i les cintes de condol.

Mentrestant, a fora,
la canalla jugava...


dijous, de novembre 24, 2005

 

Potser




Potser només ens queden les paraules
com pedres o llambordes
per bastir-hi murs, ponts i camins
que ens menin a l’esperança

Fora d’aquest clos fet d’hores buides
Atzucac.

Potser només un gest,
paraules enllà
per donar-nos un nom :
Nosaltres


 


Penja la llum del far pels espadats i hi ha massa crits de gavines mentre el mar respira. Bat damunt les roques l’escuma d’aquests dies lleugers: encara sort que l’oratge ens durà els mots!. Només caldrà estar atents i prendre’ls quan arribi l’hora, quan llisquin intrèpids damunt l’aigua: espurnes de llum, bancs de peixos. Algues i corall. Però ara el salnitre ens omple les mans i ens rovella els somnis. Sweet dreams are made of this?


diumenge, de novembre 20, 2005

 

"Aquest Tros, és meu..."




Assisteixo a la VIII Nit de poesia a Sant Cugat. Avui hi són gairebé tots: Biel Mesquida, Sebastià Alzamora, Jaume Subirana, Jordi Sarsanedas…i el guanyador del premi Grabriel Ferrater, en Toni Ibáñez amb el llibre “Una certa penombra”. Llegeix:

“Ningú no parla de quan la nit perd les ales i tots els carrers són buits, de quan la festa s’acaba: vidres trencats, vòmits i pixum. Ningú no parla dels gossos de mirada trista que vagaregen per les voreres. No, ningú no parla de les llambordes dures i humides…”

-Ei, aquest tros…- faig jo, atònit- aquest tros és meu!!
-Pssst ! – em fa callar la dona del darrere.

Nit de plagis* i poesia dolenta. Feia temps que no passava tanta vergonya.

-Et quedes a sopar amb nosaltres? – em pregunta ella
-No, que m’esperen- contesto jo

Mentida: a casa només m’espera una cervesa freda i un CD de la Shirley Horn. Feia temps que no deia mentides, també. Però per mentida, la VIII Nit de poesia de Sant Cugat del Vallès.

Si aquest és el futur de la poesia en català, “apaga y vámonos”.

*El text original, AQUí


divendres, de novembre 18, 2005

 

Cireres d'arboç




“El temps no cura res i les persones no canvien – va dir-me. La resta són falòrnies, excuses, crosses que ens inventem per anar tirant. Ens cal sempre – ni que sigui fet a mida – un mirall que reflecteixi una imatge prou amable de nosaltres mateixos. Mira – va fer, tot mostrant-me els palmells oberts – m’he fet vell a les mans i a tu, a tu t’han crescut cireres d’arboç al fons dels ulls...”

De vegades costava saber que volia dir el vell Antolino, però m’agradava passar les tardes a la seva botiga on, entre sacs de cigrons, llenties, paperines de paper i la romana* mig rovellada, sovint la fèiem petar.


*Balança rudimentària portàtil de ferro, en què el cos que es pesa es col.loca a l'extrem del braç menor i s'equilibra amb un pes (piló) que es fa córrer al llarg del braç major.


dijous, de novembre 17, 2005

 

A new coat of paint




Mudar la pell,
a new coat of paint,
una altra vegada.

Trencar tots els miralls,
saber que no hi ha error
enmig del caos.





dimarts, de novembre 15, 2005

 

"No m'escoltes..."




- Sí? Digui’m?...- demana l’home pel telèfon.
- T’engraparé la polla...et masegaré els ous...- fa una veu de dona a l’altra banda del fil.
- Òndia! Una trucada obscena? Assetjament sexual, potser?- demana ell, encuriosit.
- Bé...– dubta. S’escura la gola- obscena sí...assetjament, encara m’ho he de rumiar, saps? – deixa anar la dona, amb un aire forçat de seguretat.
- Ah, val...és curiós, però – diu ell, divertit.
- Curiós? Per què curiós?
- Oh, perquè el normal és que aquesta mena de trucades les faci un home, no?
- Ah, normal, normal...i què és normal, eh? –pregunta ella, mig mosca- què és normal?
- Ai, no ho sé...- s’excusa ell- normal és el que fa la majoria, no? Normal és...què sé jo?!...
- Doncs no senyor, no senyor! Les dones també podem fer trucades obscenes...que ho sàpigues, espavilat!
- Ah, sí, sí...si no dic pas que no, és només que...
- Que què, eh? - el talla- que no tenim igualtat de drets, eh?
- Sí, sí...i tant...i tant...jo només volia dir...
- Oh, oh! I encara cobrem fins un 20% menys per fer la mateixa feina – li retreu ella.
- Sí, sí...és injust, del tot injust...- fa ell, tot excusant-se.
- Ah, i després arriba a casa i au! L’home al sofà, sense fotre ni brot i...saps com em fa sentir tot això, eh? Ho saps?...
- D’acord...d’acord...- fa ell, mig estabornit- així doncs...estàvem amb que m’engrapaves la p...
- Això! Jo et parlo de sentiments i tu em surts amb el sexe! Si és que tots sou iguals, home!...que sempre penseu en el mateix!
- No...si jo no....només volia....
- Sí, sí...ja ho sé què volies tu: el mateix que tots, volies!
- Que no, que no...- s’excusa.
- Que no escolteu – somica- que no escolteu mai!...
- Escolta, que jo no....
- Imbècil!!
- Escolta? Ei?...Escolta?...
- Tit...tit...tit...tit...


dilluns, de novembre 14, 2005

 

Per què?




Diferents però iguals,
anar més enllà
de la pell dels mots,
saber entendre’ns
al vèrtex de les paraules...

Per què ens costa tant?



diumenge, de novembre 13, 2005

 

Repeticions




“El plaer és en la repetició”, que diuen. Repetir-se per trobar-se, per reconèixer-se. Les mateixes paraules, les mateixes cançons, una vegada i una altra per fer-les ressonar dins nostre i que el seu eco ens doni la mesura del que som.

I a tu, què t’agrada repetir?


divendres, de novembre 11, 2005

 

Silenci




El Silenci – el silenci amb majúscules- es congria a força de petites renúncies. Llavors, resta somort sota les catifes o les taules dels despatxos, amb un bleix feixuc, a la manera anglesa. Allò que ells tenen bé a dir “in a quiet desperation”...





dijous, de novembre 10, 2005

 

Digues que m'estimes...




...encara que sigui mentida.



Powered by Castpost


dimarts, de novembre 08, 2005

 

Catenària




M’enfilo,
catenària amunt.
Rodes de melic,
vaig per la via
tot pesant figues.
Bitllet de bitlla,
el revisor es fa l’orni.
Canvis de nivell,
un pas d’agulles.
Pidolaire, rodamón.

Quan arribaré a la propera estació?





diumenge, de novembre 06, 2005

 

Vànova




Hi ha una vànova feta de desig marcit damunt el llit. Cent atzucacs entre els plecs dels llençols. Tot l'enyor del món a la funda del coixí. Ja ho veus: ara que planxo, cuino, frego...hauria de saber sargir aquest estrip. Però no.


divendres, de novembre 04, 2005

 

Rèquiem




Què faríem sense el rèquiem de Mozart? Estaríem una mica més orfes, segur. Diríem: “Sobre gustos no hi ha res escrit”, i seria veritat...


dijous, de novembre 03, 2005

 

Absència




Calaixos buits.

Rosegons de pa sec.

Una porta que grinyola.

El miol d’un gat.

El degotall d’una aixeta.

El so del silenci.

No tornaràs.




dimecres, de novembre 02, 2005

 

A galet




És que ningú no recorda que es cremava el lluquet a la bóta? Per què ens venen vi ranci o batejat (en el millor dels casos), d’aquesta manera? Beuen a galet: un titiu, dos titius, tres titius...els saluden amb banderetes i els fan xerinoles. Quin poc catús, els pobres!*

*Jo també vull ser reina...


dimarts, de novembre 01, 2005

 

Moneda falsa




Mestres d'ètica exquisits que deixen els fills sols per Nadal...

Minotaures que viuen la "Dolce vita" que em ploren a les mans...

Que gran que és, a vegades, la distància entre la blogosfera i la realitat...


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 2.5 Spain License.

Web Pages referring to this page
Link to this page and get a link back!